Libros y ediciones de colección.

“Com a veïna em sento expulsada, ignorada” Sílvia Galup

“Considero que la meva única pàtria són els llibres, i per tant les llibreries són casa meva”.

“Em sento totalment expulsada d’aquesta zona”

“Que tanquin  els negocis emblemàtics és traumàtic pels que porten disfrutant-los tota la vida. Per a mi és especialment sagnant que tanquin llibreries. Jo estic traumatitzada pel cas de Catalònia, que la van tancar i al cap de tres dies van obrir un McDonnalds i el van cobrir amb una fantasia gaudiniana que és un atemptat.”

“Jo no m’alimento de fastfood, jo no m’alimento de McDonnalds, jo m’alimento de llibres, jo m’alimento de cultura. I si als nostres turistes no els agrada la cultura que se’n vagin a un altre lloc.”

“Viure en una ciutat turística s’ha convertit en un malson.” “Com a veïna em sento expulsada, ignorada, i pago els impostos i veig com reverteixen en serveis turístics. Hi ha un desequilibri entre el que volem els ciutadans i el que volen els turistes.”

“Zara, Bershka, els pots trobar a qualsevol ciutat de més de 50.000 habitants. Jo quan viatjo m’agradaria trobar altres coses, però sobretot no és el que volem els ciutadans.”

“La ciutat està trencada. Hi ha una zona d’excepció, de la Ribera al Gòtic, una reserva on esperes es quedin els turistes. Hi ha hagut una expulsió de la gent que hi vivia, dels seus negocis i dels que disfrutàvem d’aquesta zona de la ciutat.”

“L’Ajuntament considera que és el model que hi ha i ens hem de conformar. Jo no m’aguanto, jo no em conformo, i crec que som molts.”

“I sobretot és “pan para hoy y hambre para mañana”. Desvirtuant la ciutat es convertirà en una ciutat que pots trobar a qualsevol lloc i més barata. No vindrà ningú. I a nosaltres ens hauran destrossat la ciutat.”

Mil gràcies a Silvia Galup i a Petit Comité de Resistencia Audiovisual!!

0 Comentarios

Dejar una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.